Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelon
392
pages
Español
Documents
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe Tout savoir sur nos offres
392
pages
Español
Documents
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe Tout savoir sur nos offres
'BOLETINLjw-mbh^f T0tf>*/rV OFDE LAn li 1 BUENAS LETRASDEBARCELONASu"Enero A Marzo de 1917V.Año XVII Núm. 65Año Académico CLXXXIXBARCELONALA CASA PROVINCIAL DE CARIDADIMPRENTA DENÚM. 5CALLE DE ttONTEALEGRE,1917- OSXTI^A.ÜIOPaga.5950Brasés 1por E. Molinédeis Desconfiats, yLa Ac
Voir
'
BOLETINLjw-mbh
^
f T0tf>*/rV OF
DE LA
n li 1 BUENAS LETRAS
DE
BARCELONA
Su"
Enero A Marzo de 1917
V.
Año XVII Núm. 65
Año Académico CLXXXIX
BARCELONA
LA CASA PROVINCIAL DE CARIDADIMPRENTA DE
NÚM. 5CALLE DE ttONTEALEGRE,
1917- O SXTI^A.ÜIO
Paga.
5950
Brasés 1por E. Molinédeis Desconfiats, yLa Ac191
LA ACADEMIA DELS DESCONFIATS
En la redivivencia del classicisme grech roma manifestat ab forcay
increíble durant los segles XV XVI radica lo renaxement académichy
o millor dit la reaparició del mot Academia en totes les nacions cuites
molt especialment en la gentil térra d'Italia creadora un temps des-y y
prés recreadora insuperades belleses. La primitiva Academia fou lade
escola de Plato en los suburbis d'Atenes ja desde aleshores significay
alta serenitat científica, aquella que tenia sabia escampar com resplan-y
dent aureola lo espiritualista la Eragran filosoph de Grecia. ademes
escola tancada com a tal combatía contra antagonistes tan formi-y
dables com los pirrónichs; mes quan los renaxentistas deis segles mitjos
tractaren de resucitar la institució platónica, la consideraren en son
plácit científica imaginativa de la qualmes elevat aspecte d'espansió oy
podien participar ab ampie criteri de tolerancia totes les idees mentres
fossen expressades ab erudició bon gust; en aquest nou aspecte foreny
son les Academies lo sojorn de la gent de lletres, arts ciencies.y y
Es indiscutible Alfons la restauració de lesgloria del nostre rey V,
Academies a Europa, fundant la primera d'elles en la vella Partenope
l'any que's reunía en la Biblioteca també fundada peí magnánim1442,
monarca. Aquesta Academia napolitana de la que parla extensament
Minieri Riccio, Florensa en a laprecedí a la médica fundada a 1460,(1)
romana instituida l'any a la deis assorditi d'Urbino qu'algún1470 y
escriptor italiá afirma erradament esser anterior a la médica. Mes enda-
veurém Italia l'arbre acadé-vant quanta fou la brotada que tragué a
mich trasplantat de terres heléniques.
Franca, abans de que'l Rey Lluís XIII fundes la Academia france-
literats com ensa en ja feya anys que veya reunirse a sos millors1635,
visita ordinaria, pera actualitats o temescambiar impressions sobre
Cenno Storico della Accademia instituita nella citta di Napoli(1) Alfonsina
nel (Napoli1442 1875).
—1017. l MOIJNE Y BRASESE.2
llurs trevalls (i). Fun-pera llegir les primicies deKteraris artístichs oy
moltes vacilacions, comencá lo gran Diccio-Academia després dedada la
ennari que fou publicat 1694.
la antigua Corona d'Aragó, tením un deisEspanya, dintre deA y
fundadad'Academia en la célebre deis Nocturns aprimers exemples
a la protecció entussiasme d'en BernatValencia l'any gracies y1591
Valeriola. Conservém sos curiosos estatuts, de redaccióCátala de
que tenia'l meteix organisme;senzillíssima, reflexe de la simplicitat
vitalici (En Bernat Cátala o'l seu sustituí o Vispre-en ell lo President
era'l tot; arbitre d'elegir nous academichs, de autorisar les lee-sident)
setmanals), de designar los qui devian llegir fins de triartures (qu'eran
deis trevalls; un consiliari a qui recorria'l President en l'exer-los temes
facultats un secretan que devia assentar encici de ses amplissimes y
sois les deliberacions preses sino també'ls treballs llegits,un llibre no
completaven aquell organisme. Se ha conservat derrerament imprésy
corpus d'aquella ilustre Academia que, després d'eclip-en tres volums lo
sada en renasqué segons diu en Salva ab lo nom de Montañeses1596, (2)
Per referencies erudites de poca consistenciadel Parnaso l'any 1616.
parla aquest meteix autor d'altres dos efímeres Academies espa-nos
nyoles anteriors a la deis Nocturns : Tuna que's reunía a casa d'Hernan
la Nova Espanya altra anomenada Imi-Cortés, lo conquistador de y
tatoria establerta a Madrid l'any 1586. La Academia deis Generosos(3)
de Lisboa adquirí major celebritat. Fundada en per Antoni Al-1647
varez da Concha, tingué la alta honra de comptar entre sos membres
al clássich de les lletres castellanes elegant historiador de la nostray
Segadors en FranciscoManuel de Meló qui la presidia en 1662.guerra deis
Prompte quedan mortes o esmortuhides aqüestes institucions a Es-
un faro brillantíssim, apareix la primera Academiapanya fins que, com
catalana. En lo «Resumen histórico del origen progreso de la Realy
Academia de Buenas Letras de la Ciudad de Barcelona baxo la pro-
tección Magestad», publicat en lo volum primer dede su les nostres
Memorias, s'hi llegeix una referencia a VAcademia deis Desconfiáis,
derreries del segleestablerta en les XVII, considerantla com precursora
la de Bones Lletres, referencia tant lleugera que no mes vede a dir
que, fundada en aquella remota data, prompte desaparegué després
d'haver publicat les Nenias reales, colecció de poesíes discursos dedicatsy
a plorar la mort del Rey Caries II, d'haver celebrat una sessió públicay
HistoirePellisson. de VAcadémie francaise, 1653.(1)
Catálogo, t. I, p. 83.(2)
«En el año de 1612, en Madrid, se abrió la Selvaje,academia así llamada(3)
porqué se hizo en casas de D. Francisco de Silva, aquel lucido ingenio, aquel ánimo
generoso, calidad de la casa de Pastrana, lustre de las Musas, mayor trofeo de
Marte que parece movió toda aquella guerra, sólo para contrastar su valor. Asis-
tieron en esta academia los mayores ingenios de España que al presente estaban
entre ellos el fértilísimo,en Madrid, y abundante, siempre lleno siempre vertientey
Lope de Vega Carpió.» Pedro Soto de Rojas. Desengaño de amor. (Madrid. 1623). I,A ACADEMIA DEIyS DESCONFIATS
3
pera solemnisar la proclamació de Felip V. Mes com també fa una re-
ferencia a les Memories inédites d'aquella Academia de les quals copia
la nomina de sos membres, hem cercat aquest document interessant
pera la nostra Corporació disposats com estavem a ampliar les breus
noticies a que'ns hem referit, mes ni en l'arxiu d'aquesta casa ni en
papers proc
