Començar il·lusiona
24
pages
Catalan
Documents
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe Tout savoir sur nos offres
24
pages
Catalan
Documents
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe Tout savoir sur nos offres
03 www.convergencia.cat. HIVERN 2010. PRESSUPOSTOS / CAMPANYA /. CATIVISTES / DAVID MADÍ /. IDEES PEL CANVI / BLOCS ELECTORALS / ...
Voir
03
MARC GUERRERO / 30 ANYS DE JNC / MIQUEL CALÇADA “MIKIMOTO”
HIVERN 2010
www.convergencia.cat
Començar il·lusiona
SRI
quest nou símbol de Ci reflea la nostra il·lusió pel futur del nostre país
és una publicació de Conergència Democràtica de Cataluna questa publicació respecta la llibertat d’epressió dels seus col·laboradors
2
3EIRIP RENN C M EN RCç · 10ESECIC 12ENREVISDavid Madí:“E ’ ” 1 I RRSE SICEREI 1CNICCIÓ úL 1ÍIC NICIL 1HISÒRI ’CI35 ’ E é 20IIÀNCIP J C G 21INERNCINE Cé P L E 22ENREVISMarc Gue rrero: ó E ·ó ” U “ 23NC30 2E RES ENRMiquel Calçada:“M’ é ”
Edita Direcció Coordinació Equip redactor Han col·laborat en aquest número Correcció Maquetació i grafisme Impressió Dipòsit legal:
Cè Dà C Cò 33 / 003 B T 3 3 300 / 3 3 3 D Mí J C J B J R C C Dè M I M R à Sí Cà R M M R J M Lí M C C L C P J R M P G Jà L N Gàfi APR DLB00
30
EIRI
er guanar el utur tu ets necessari Les eleccions al Parlament de Catalunya esdevenen una oportunitat per canviar l’agenda política, econòmica i social del país necessita aui un goern eficaç fort iEls catalans aurem e coesionat i un president amb les idees clares la independència i el sentit de latriar entre la ecaència rqeusep coanlseanb iplietra tr epderr epçraer nl’darcet lueasl sdietuciasciioóns a la ual ens aoca la Ci i l’rtur Mas són aui l’única alternatianència o que garantei que les coses es facin deeeotar er lrt aamenar ee manera diferent per obtenir uns altres runa a resultats dels que s’estan obtenint auiolítica i e governar ue tots ens tocarà decidir: o fem un pas endaant cap el progrés i el dret a decidire o ens rendim i ens resignem a ser unaens a ermetre asirar gran i decadent proíncia espanola ocaràa una nova renaiença. decidir entre el socialisme del C o el nacionalisme de Ci I caldrà eplicar que si no anem a otar uns altres decidiran perHem ’arriar irectament nosaltres Com deia uster la política si no la fas la faran uns altres per tua totes les llars el aís mb l’esforç i la mobilitació de tots ambi elicar ue Cataluna umilitat i ànim de suma estic conençut que assolirem una maoria al arlamentnecessita avui un govern que ens a de permetre fer realitat la recuperació econòmica la represa del paíseicaç ort i coesionat i i la reconstrucció de la confiança col·lectiaun resient am les iees en nosaltres mateios en el país i les sees institucions públiques i priades nciaes la i ’an a de ser un an per guanar el eal i el sentitenènearcl futur n an per l’esperança Dependrà de tu Dependrà de totsresonsailitat er renre les ecisions ue calen er ecre tPari ge nGeraladuntrereçar l’actual situació.
quest serà un an transcendent pel nostre país i pel nostre partit Començarem l’an amb uns goerns català i espanol incapaços de donar resposta ni solucions a la crisi econòmica i social que patei el país un goern de l’Estat que no complirà amb Cataluna – finançament traspàs de rodalies participació en la gestió de l’eroport del rat una oposició política i mediàtica espanola que utilitarà Cataluna com a arma electoral i un ribunal Constitucional disposat a passar per sobre de la sobirania del poble de Cataluna na suma de factors que situarà el país en una cruïlla istòrica Daant d’aquesta realitat les eleccions al arlament de Cataluna esdeenen una oportunitat per caniar l’agenda política econòmica i social del país pels propers ans i el full de ruta a seguir En les properes eleccions els catalans aurem de triar entre la decadència a la qual ens aboca la dependència o optar per una altra manera de fer política i de goernar que ens a de permetre aspirar a una noa renaiença Daant d’aquesta premissa quina a de ser l’actitud i la tasca que tindrem encomanda tots els militants i simpatitants de Conergència erseerar en eplicar i conèncer un a un porta a porta carrer a carrer barri a barri a tots els catalans de la importància d’anar a otar Ci per caniar l’estat de les coses Hem d’arribar directament a totes les llars del país i eplicar que Cataluna
REN
Ni a Cataluna ni a ari Ci diu no als pressupostos de la Generalitat i de l’stat per a l’any perquè no serveien per sortir de la crisi, augmenten els impostos i no compleien am Catalunya
Conergència i nió a presentat sengles esmenes a la totalitat als pressupostos de la eneralitat i als de l’Estat per a l’an i quasi esmenes parcials als mateios perquè no compartei en absolut com els goerns tripartit i socialista afronten la sortida de la crisi econòmica És més aquests pressupostos certifiquen la impossibilitat del tripartit per contribuir a fer sortir Cataluna de la crisi econòmica que patei m aquests pressupostos el els catalans veurem com: • pagarem més impostos • no i aurà cap sector que tingui un comportament positiu • el dèficit i l’endeutament se situen a Cataluna en niells màims istòrics malgrat l’acord de finançament • i aurà més atur i més destrucció d’empreses
Els pressupostos presentats pels goerns català i espanol demostren el que a estat una constant en la política econòmica de Cataluna i de l’Estat en els darrers ans la contínua desorientació i improisació en matèria econòmica quests pressupostos confirmen la irresponsabilitat i la manca de prioritats i continuen sense oler afrontar les causes reals de la crisi ií mentre que la maoria de països europeus comencen a eure la llum a la sortida de la crisi tant a Espana com a Cataluna els brots erds no es euen per enlloc i tots els analistes i institucions internacionals indiquen que la crisi al nostre país serà més llarga i intensa que no pas a la resta de països d’Europa alora que fan adertiments seriosos sobre la solidesa de la nostra economia
o a l’augment dels impostos ugmentar els impostos en temps de crisi com an fet els socialistes suposarà allargar la crisi i perudicar encara més la recuperació de l’economia ’augment de l’I i de l’I castiga el consum i l’estali la qual cosa fa reduir l’actiitat productia i en conseqüència es destrueien més llocs de treball més l’augment d’impostos a en contra de les recomanacions de la Comissió Europea i del anc Central Europeu que a receptat als estats membres una reducció de la fiscalitat er a Ci la millor alternatia a augmentar els impostos és fer polítiques que contribueiin a crear ocupació Cal tenir present que crear llocs de treball suposa per a l’Estat uns ingressos de milions d’euros molt més que augmentar l’I o la fiscalitat a l’estali ns pressupostos que no compleien am Catalunya: inançament i inversions ’cord de inançament subscrit entre el goern socialista i les comunitats autònomes de règim comú entre les quals i figura Cataluna no complei l’Estatut de Cataluna i és poc ambiciós De fet amb els guans anunciats pel goern tripartit milions d’euros no s’arriba a compensar ni la meitat del dèficit que es produirà el segons el goern tripartit milions d’euros més els ingressos addicionals que ens aporta el nou sistema de finançament milions d’euros són inferiors als maors impostos que pagarem els catalans degut a l’augment de l’I la supressió dels euros de l’I i l’augment dels impostos especials sobre la benina i el tabac milions d’euros
03
uests ressuostos certiiuen la imossiilitat el triartit er contriuir a er sortir Cataluna e la crisi econòmica ue atei.
entre ue la maoria e aïsos euroeus comencen a veure la llum a la sortia e la crisi tant a Esana com a Cataluna els rots vers no es veuen er enlloc.
Cada català rebrà euros de més gràcies a l’cord de finançament i en pagarà de més com a conseqüència de l’augment dels impostos és a dir malgrat el finançament encara aurà de tornar euros En conclusió un mal negoci el que fa a les inersions de l’Estat cal tenir present un an més l’incompliment per part de l’Estat de la Disposició ddicional ercera de l’Estatut que obliga l’Estat a destinar a Cataluna un mínim d’un de les inersions totals que faci Doncs bé d’acord amb les ifres elaborades per Ci per complir amb l’Estatut en matèria d’inersions com el període Cataluna auria d’aer rebut milions d’euros més del que a rebut
D’altra banda cal denunciar que la licitació de l’Estat a Cataluna a caigut un en els nou primers mesos de l’an En els darrers cinc ans les empreses públiques an deiat sense eecutar inersions pressupostades a Cataluna per import de milions d’euros És a dir el d’allò pressupostat no s’eecuta de manera que de cada cinc ans d’inersió un li surt gratuït a l’Estat o i a una política real d’estalvi i d’austeritat i el dèicit es dispara Els goern de l’Estat i de la eneralitat parlen molt d’estali i d’austeritat però a la realitat aquest estali no i és lguns eemples: • Mentre els ingressos de la eneralitat cauen un les despeses creien un lgú s’imagina en quina situació es trobaria una família o una empresa en la sea mateia situació • ant a la eneralitat com a l’Estat de cada euros que es gastin aniran a càrrec de maor endeutament • Del al el deute de la eneralitat a passat de milions d’euros a milions d’euros és a dir s’a multiplicat pràcticament per en un període d’epansió • En un an de crisi econòmica i de dificultats per a les finances públiques la eneralitat contractarà quasi mil persones noes amb un cost de M • En matèria de personal entre i el personal que treballa a la eneralitat de Cataluna i a les sees empreses i organismes a passat de mil a mil i els seus sous costen més que tot el que es guanarà amb el nou finançament
REN
I 00 ç2.372 M€ 2.650 M€ 6.369 M€ o són uns pressupostoPrevisió dèicit no inancer Generalitat o i a res més antisocial que la destrucció d’ocupació i amb aquests pressupostos a l’an es preeu continuï la destrucció de llocs de tre i el creiement de l’atur Els goerns socialistes responen al creiement d amb més subsidis Des de Ci consi que aquests subsidis an de tenir un caràcter temporal però tal i com es preeu Crei el desequiliri territorial de l’eolució de l’ocupació i a el risc que esla inversió de la Generalitat am el conerteiin en permanents cosa que noi és sostenible Els socialistes aposten pertr partit una societat subsidiada i aquesta no és la stica im rtant nostra opcióprneas scuapraocstteorsí del tripaprotit és lda els ió de la a erò és que a més de no fer res per icnonecrseinót rdaec la ene rmalitoart peanr tu ndee sl ap oques reduir l’atur rècord que i a a Cataluna comarques de manera que es potencia el el goern tripartit a adoptat un seguit desequilibri territorial dintre de Cataluna de mesures que confirmen que els pressupostos de l’an seran En efecte si l’an en termes els mens socials dels darrers ans d’inersió real liquidada es destinaa un Eemples: a l’àmbit metropolità i un a la resta de Cataluna el pressupost • Els auts per famílies amb fills d’entre i per a l’an destina un de les ans no s’incrementen respecte l’an inersions a l’àmbit metropolità i un i a fa ans que no tenen cap a la resta de Cataluna augment Cal tenir en c més • Els auts complementaris per a les dels recursoso qmupet ee sa destin qeun ea ul’nàam pbaitr t persones ídues no s’incrementen metropolità són deguts al sobrecost que respecte l’an anterior i es queden en la mala gestió del tripartit genera sobre els euros És la primera egada que les obres d’infraestructura que construei succeei n eemple el trobem en la ínia del • ’Indicador de enda de uficiència metro que el tripartit a preeure en de Cataluna s’actualita en un milions d’euros i ara a té un cost percentatge mínim si olem que s’acosti estimat de milions d’euros quest al alari Mínim Interprofessional sobrecost deriat de la mala gestió també s o ats d’inersió a • El programa d’tenció rimària a la alut redueia lluenpssibilit la resta es reduei un de Cat a • Els recursos destinats a abitatge cauen un i els recursos per a la lei de arris només creien un
03
REN
Distriució erritorial de la inversió de la Generalitat 00 lt irineu Àmbit de onent 5 erres de l’Ebre 3 Camp de arragona Comarques Centrals 5 Àmbit Metropolità Comarques gironines na darrera dada mentre que el pressupost de la eneralitat entre i s’a més que duplicat passant dels milions d’euros als cmoilmioanrsqu ae ls’adne Catalu ni a aounr àl a -1,0 inersió que rebran serà inferiorerres de a la que an rebre el : lt Caml’re lt Empordà lt rgell lta ibago ages ai Camp ai enedès ironès sona allars ussà rior ibera d’Ebre ipollès egarra all d’ran i allès riental
Àmit de Ponent +0,2
-1,2 lt Pirineu
-3,9 Camp de arragona
-8,3 Comarques Centrals
entre ue el ressuost e la eneralitat entre 2003 i 2010 s’a més ue ulicat assant els 1.000 milions ’euros als 3.000 milions a l’an 2010 i aurà 1 comarues e Cataluna on la inversió ue reran serà inerior a la ue van rere el 2003.
03
Àmit Metropolità +19,1
-4,9 Comarques gironines
més e no er res er reuir l’atur rècor ue i a a Cataluna el govern triartit a aotat un seguit e mesures ue conirmen ue els ressuostos e l’an 2010 seran els mens socials els arrers ans.
REN
Sabies que...dedf ninaaçbaca ne rapo er oesr udeee uq p a euerrr àlàrbe adaatac c a at l’an i auria més gràcies a l’acor undèicit púlic però en pagarà eurosde ment mentre la maoria tant Montilla com l’ del I i a la com a conseqüència de l’augment de països europiatpoart dereo l ad icuriesni qau e ae l realit adt esl erIà del idneglrs eismspoos satdodsic ionera las l’qaune ens ap oerltsa peus a l’an passat i en canil’aturel nou sistema de finançament a tindran taes decontinuarà creient milions d’euros són inferiors creiement positiesde manera importantals maors impostos que pagarem els a Catalunatindremi n o i a cap institució de cada euros degut a l’ catalansaugment de l’ un creiementinternacional que aali que gastaran la e la supressió dels euros de l’I negatiualern tatsE’l i tatismet engmaump ilsdeaesquo’plt imiti no ssesootla sepic el tenen i s’auran sobre la benina i el tabac d’endeutar euros milions que els ingressos deriats dels nou malgrat el que diu la Dis model de inançaddicional ercera de l’Estatut que l’Est mentnomés su garantei per a Cataluna el prestacions i pagar posen un del de lainversió púlica de l’statsusidisd’atur més dèficit preist inicial per complir amb aquesta obligació de milions en un an de me el oern al crisi econòmica llargn td ep l’an lmeigliaoln ls’ Eds’teautr oas uaridad idc’iaofneaglisr per co md’euros cada mesip edre ledisf ifciunlatantcse s pensar la menor inersió dels ans públiques la i cosa que no a fet en ree perso Generalitat nal que trealla a la Genera contractarà quasi entre i litat amb personesde Cataluna i a les sees aencosn òdem im àquiem carne ipeermmeènst l’endeutament que peealmss pssraeet usdse ess io uors gcaonsist eam ne sm éan i un cost anual de milions més quec duplicar el presl’ia na épsr ecoismt esni caacadbas eue qelt otsouer urqa s anguràamb a’le de supost de la eneralitatcatalà degués nou finançament l’endeutament de la Gene eurosper compte de ralitat eneralitat quan las’a multiplicat per a l’an aquesta passant de milions a ifra era de algrat la publicitat milions d’euros euros de bondats rb eel srait tosiptrl eet fa amília l’an amb els ingressos dels sous i dels ren l’aco la enetintaetrsa lietantt rteé oarra m eqnutea ae l mpeerssuoran aql uceo naturgacdiments dels estalis que tindrà cmoennstred c pdueteri ufsi enegalson nçaaaunts ganismes empreses no podria fer front a les despeper a les amíliesamb societats consorcis i tat per l’empresa DI ses de funcionament de la llar i fills de a ans no que entre i s’auria d’endeutar per compra faunnd sa’ciinocnosr pi oqrueen aaq lua est rae bpaalslasdato rdse an car eie nt menar per pagar la llum el gas s’incrementen t i l’aigua o per comprar roba o eneralitat un total de elspisos de promociómedicaments i a més auria de continuar pagant la ipoteca vpúali cpaa sqsueen edsetlasn uits i ticatbuil entitats no esetoraa iréstel pel cec dartitrip el t fet eauqplat ralgma sobre les bondats de si la Generalitat osl’acord de finançament una empresa aalq aun altis l ae soaber e sern e tert lrapi tit fa elitsed soser suc er s caiguessin els ingressos l’tenció Primària de un les despeses lilditeàs tdinea ràaar celoaàn’lim tl ’manetropo sedl a’ocdrd eles bondat aitnauqamnçnafia ltenla alutC metges creiessin un i les de capçalera dismi pèrdues li augmentessin rlae pinreseresnitóa re ne l aquest à i mqbuite lea s pmleenmseunalt adreilss rea pauoml ts c repnueien un un als directius comarques gironines àmbitsones vídues,peis d’aquesta empresa els de onent i lt irineu i ran er pr mera eigirien responsabilitats perden pes en el olum total egada no augmentarà d’inersió respecte l’an anterior
30
